4 de novembre del 2009

XXXVIII PREMIS OCTUBRE
XXI Encontre d’Escriptors: La literatura digital

El poder del videolit com a eina educativa

El moviment del cavall d’escacs no és lineal, com la resta de les peces del joc, sinó que descriu una trajectòria en forma de L i és l’única peça que té la propietat de poder avançar per sobre de les altres. D’aquesta manera, el cavall va sempre saltant obstacles i donant  tombs i més tombs fins arribar a la posició desitjada, ocupant sempre un lloc estratègic. És precisament el cavall d’escacs la imatge visual del videolit, presa com a metàfora de la cultura que té un moviment singular en la societat. Sobre el nostre particular tauler de joc, l’ensenyament de la literatura amb eines digitals, cal desenvolupar una gran varietat d’estratègies i tàctiques per assolir el MAT.

Entre elles voldria destacar el videolit, un projecte encapçalat per l’Aleix Cort i Vives i  la Cori Pedrola i González, grans coneixedors de la realitat en la que es troba l’ensenyament de la literatura on encara ara, malgrat que les noves tecnologies són producte de la nostra societat i cultura, aquesta segueix essent analitzada des d’una perspectiva historicista que dificulta, sense cap mena de dubte, que els alumnes es converteixin en veritables lectors i gaudeixin davant de qualsevol text literari. L’acumulació i memorització de dates, autors, obres o estils no acaba de proporcionar un coneixement útil amb el qual els alumnes puguin fer-se d’una formació literària personal que, en última instància, els hi permeti deixar-se endur per el simple però meravellós plaer de la lectura.

Conscients d’aquesta situació, inquiets i moguts per un afany de transformar la realitat de la formació literària, entesa aquesta com un dret dels joves estudiants, l’Aleix Cort i la Cori Pedrola presenten una suggestiva, potent i prometedora proposta educativa: el videolit.

Què és el videolit?

Els propis impulsors d’aquest projecte defineixen el videolit “com una proposta de creació dinàmica i actual que utilitza la videocreació per aproximar-se a un artista o a un tema important des del punt de vista artístic o del pensament contemporani a través d’una càpsula audiovisual de entre 3 i 5 minuts de duració, i en el qual la paraula té un pes fonamental.” És aquesta una definició clara del projecte, però al mateix temps complexa, ja que en ella es condensen trets essencials que revelen el seu caràcter híbrid i l’incapacitat de definir-lo com un gènere.

Per la seva pròpia naturalesa, el videolit lluita per fer-se un lloc en el món educatiu, actuant com a  pont ferm per establir vincles importants entre la literatura i tots aquells que es troben més allunyats d’ella, a través d’una òptica audiovisual a la que estan summament familiaritzats els “nadius digitals”. Respon a la voluntat d’introduir als alumnes en una nova forma d’expressió i es proposa acabar amb totes les barreres i obstacles que, d’una manera o l’altra, impedeixen el poder gaudir sense límits de qualsevol creació artística. S’aposta per una autèntica exploració de l’art, sobrepassant els seus límits a través de les noves tecnologies amb una doble intenció: en primer lloc, es desitjar  fomentar el plaer per la lectura i afavorir un pensament propi i una postura crítica i, en segon lloc, s’aspira a acabar amb el tòpic que, sense fonament, oposa art i tecnologia.

En definitiva, el videolit és converteix en una eficaç eina educativa en el procés d’aprenentatge actiu, on cal però establir una clara distinció entre les possibilitats didàctiques que venen donades al llarg del procés de creació de la càpsula videolítica i les que són fruit de la recepció d’un videolit.

La creació del videolit

En aquest procés creatiu cal tenir present que es tracta d’un treball col·lectiu, realitzat entre diferents alumnes. No és aquesta una condició indispensable, ja que el videolit es podria fer també de manera individual, però el plantejar el treball en petits grups sorgeix de la voluntat de promoure la capacitat coordinativa dels alumnes.

El videolit neix vinculat a la literatura sobretot perquè es nodreix d’ella. El punt de partida és l’anàlisi d’un autor, d’una obra literària, d’un text d’interès artístic,... Qualsevol tema pot servir com a base per un videolit, perquè el valor no resideix en els continguts, sinó en el tractament i estudi que es fa d’ells. L’única condició sine qua non és formular-lo amb una clara voluntat artística. En primer lloc, es tracta de dur a terme una interpretació del text, una autèntica i profunda incursió per tal de poder comprendre no només el sentit més superficial del text, sinó els sentiments de l’autor, les seves emocions, la seva peculiar visió de les coses, els significats més ocults que s’amaguen darrera les paraules,... Permet, doncs, una aproximació al text literari molt directe, un contacte amb la matèria prima, la qual cosa és un punt de partida per despertar l’interès per la literatura. Al mateix temps, la contextualització és essencial per fer-los entendre que el text sorgeix envoltat per unes circumstàncies i és producte del seu temps, alhora que resulta molt interessant i atractiu pels alumnes establir correspondències i lligams amb el present per tal de sentir-lo més pròxim. Però la interpretació global i exhaustiva del text és una tasca complexa que consisteix en obtenir una visió general i coherent que resulti significativa. És aquest procés un tant feixuc, però alhora, molt enriquidor, perquè concedeix a cadascun dels components del grup la possibilitat de desenvolupar una postura crítica i molt personal. Arribat aquest nivell d’anàlisi els alumnes no estan doblegats a una opinió externa que potser no entenen com podria ser la del professor o la de la crítica acadèmica, sinó que se’ls  hi atorga l’oportunitat d’oferir un punt de vista com a lectors. Els alumnes es converteixen en autèntics responsables de la projecció totalment subjectiva que fan dels seus sentiments i experiències en el text, conducta que no sempre és fàcil d’aconseguir entre els joves. No deixa de ser una manera d’implicar-se en el text fins al punt que són capaços de d’apropiar-se’l, d’argumentar i consensuar una opinió raonada, amb la qual cosa es treballa i es fomenta l’expressió oral i escrita, essent conscients en tot moment que han de fer un ús adequat, rigorós i acurat del llenguatge, fent servir una terminologia i expressions apropiades.

Les múltiples interpretacions subjectives extretes del text literari deuen ara posar-se en comú, de manera que es promou el treball en equip i s’aprèn a escoltar les idees dels altres, a respectar-les i pactar-les. A partir de les decisions preses caldrà elaborar un guió com a base per poder dur a terme la creació del videolit. En aquest guió quedaran anotades totes i cadascunes de les tasques i responsabilitats que han d’assumir els diferents components del grup. Per altra banda, el guió ha d’atendre a qüestions més tècniques com la distribució del temps i de l’espai, i recopilar els objectius proposats de manera que després es pugui materialitza d’una manera o una altra en el projecte. Es tracta, doncs, de confeccionar un pla d’actuació exhaustiu i molt ben pautat.

Sens dubte, el videolit té com a fil conductor la paraula, entorn a ella es construeix aquesta càpsula audiovisual. Però la paraula s’amalgama amb tota una sèrie d’elements d’origen molt divers. És un calaix de sastre on tot hi té cabuda: material fotogràfic, cinematogràfic, musical, textual, visual, plàstic, sonor,...gran part trobat i recopilat d’Internet, la primera font de material pels alumnes. Però el seu caràcter híbrid va més enllà dels elements amb els quals es compon, perquè en tal procés de creació també són importants i decisius els recursos, procediments i formats que faran servir els creadors del videolit. En aquest cas, qualsevol format és vàlid, de tal manera que l’aplicació d’un o altre només dependrà dels coneixements i destreses dels alumnes. Es potencia així, l’ús de les eines que coneixen, alhora que se’ls convida a conèixer-ne de noves. Malgrat tot, cal diferenciar entre dos tipus d’eines: les que permeten l’obtenció d’imatges i les que permeten l’edició d’aquestes. En tots dos casos hi ha un gran ventall de possibilitats. Per l’obtenció d’imatges: càmera fotogràfica digital, càmera de vídeo, telèfon mòbil,... i per l’edició: powerpoint, movie maker, DivX,...

Arribats a aquest punt d’anàlisi és indispensable remarcar el caràcter transversal del videolit que es desprèn, en certa manera, del seu hibridisme. El projecte videolític es converteix en una eina tranversal i interdisciplinària, a través de la qual es treballen continguts de diferents àrees de coneixement, com per exemple:

-La literatura: on es desitjar fomentar no només el gust per la lectura, sinó també conscienciar als alumnes de la importància de la literatura i de l’art com a font de lleure, com a instrument del propi creixement intel·lectual i també com a mitjà comunicatiu a través del qual es poden expressar vivències i sentiments,...

-La llengua: on cal conscienciar als alumnes de la importància d’una expressió acurada tant oral com escrita a l’hora d’expressar les pròpies idees.

-La música: adquirir un gust musical i entendre que és també una eina de comunicació.

-La pintura i plàstica: destacar el paper decisiu de les imatge i la relació de les arts visuals i plàstiques amb la literatura i fomentar la creativitat, la imaginació,...

-La informàtica i tecnologia: aprendre a utilitzar els continguts i mitjans tècnics per obtenir els resultats desitjats.

L’amplia gama d’àrees de coneixement amb les que es vincula aquest projecte fa que la seva creació no quedi només supeditada a la figura del professor de Llengua i literatura, sinó que necessita la intervenció dels especialistes de les diferents matèries implicades. És aquest un punt enriquidor, però al mateix temps requereix un alt nivell de coordinació entre tots el docents per tal d’obtenir bons resultats. El treball en equip exigeix una bona planificació de totes les tasques que s’han de dur a terme i una distribució rigorosa de les funcions i responsabilitats que han d’assumir  els components de l’equip docent. Però no només es fa necessària la contribució de tots aquests docents, sinó que els professors hauran de jugar un rol molt concret en aquest procés de creació. Passen a ser acompanyants del grup de treball, facilitant-los sempre els recursos, materials o eines, guiant-los, orientant-los,... En definitiva, fent que els alumnes siguin els veritables protagonistes del seu procés d’aprenentatge, fomentant així l’autonomia i responsabilitat dels autèntic creadors.

Alguns exemples de videolits creats per alumnes:

-Lo Mariner: el mateix text és sotmès a la visió i anàlisi de diferents grups (4t d’ESO, 2n de Batxillerat). En aquestes creacions es podria destacar la gran imaginació dels creadors, però sobretot el caràcter “casolà” dels muntatges. De totes maneres, es demostra un acostament, comprensió i  correcta interpretació del text.

-En torn a la figura de Miguel de Cervantes: en aquest videolit es juga molt amb un muntatge plàstic de creació pròpia i ofereix una posterior edició molt ben treballada. És interessant també perquè permet veure el “making off”.

-Les formigues de Joan Salvat Papasseit: creat per la Cori Pedrola i un gran exemple de videolit d’una bellesa extraordinària.

La recepció del videolit

Sense cap mena de dubte, la creació d’un videolit exhibeix un gran nombre de possibilitats didàctiques, però cal tenir present també que l’acte creatiu suposa la voluntat de transmetre i de voler convertir-se en un producte final per ser observat i analitzat, de manera que cal ser conscients també de les possibilitats didàctiques que ofereix el videolit des del punt de vista de la recepció.

El videolit es mostra, per tant, com un producte, com una manifestació artística que permet un doble anàlisi. Per una part, el receptor del videolit pot acostar-se a una obra literària, a un text clàssic o contemporani a través d’un nou mitjà. Es converteix en consumidor de literatura emprant les noves tecnologies, opció que s’adapta molt bé a les exigències i gustos dels nous nadius digitals. El format a través del qual se’ls hi presenta el text acaba amb els obstacles, barreres o perjudicis als que eludeixen quan es troben davant de la lectura convencional d’un text. Malgrat tot, és molt important que l’objectiu segueixi essent el mateix. Prepondera fomentar la lectura i el respecte pels textos literaris, alhora que convida als receptors a familiaritzar-se amb un llenguatge poètic que es regeix pels paràmetres de la rapidesa, la brevetat o la no linealitat. A més, en aquest cas, la càpsula videolítica no només pot ser eficaç per el contacte directe amb la literatura, sinó perquè de manera simultània pot servir com a punt de partida, com element incitador que després els conduirà a una aproximació més profunda i estreta amb l’obra o l’autor que han descobert a través del videolit.

Per altra banda, el videolit permet fer un anàlisi de la creació artística i d’aquest com instrument comunicatiu. Es podrà realitzar, en primer lloc, l’estudi de la història que es representa, establint d’una manera o una altra lligams personals, connexions, afinitats,... En segon lloc, es pot també dur a terme, des d’un punt de vista més crític, una valoració dels diferents elements que composen el videolit: imatges, text, música, sons,... tots ells entesos com un compendi que es converteix en un  producte artístic i una eina comunicativa. D’aquesta manera, en el procés de recepció del videolit s’origina una metarreflexió literària, perquè es procura anar més enllà de la simple recepció passiva. Es vol que es receptor passi a ser un receptor actiu, la qual cosa li permetrà interpretar la creació artística i formar-se’n una opinió pròpia, perquè el videolit no pot deixar indiferent a ningú. Llavors, el videolit es converteix en un instrument comunicatiu que permet generar i compartir tota una sèrie de coneixements entre els agents creadors i els consumidors.

En la producció dels videolits o videopoemes, com ell mateix els anomena, m’agradaria destacar la figura d’en Josep Porcar i Museros, llicenciat en Ciències de la Informació, editor del Blogs de Lletres, el primer hiperblog català de literatura a la Xarxa. Escriu també el seu blog Salms on es recullen els seus videopoemes. El seu treball parteix sempre del respecte en tots els sentits. En les seves obres es demostra un estudi previ exhaustiu i rigorós de l’obra i autor que analitza. I porta a terme un treball de producció i edició summament acurat, combinant tots els materials de manera harmònica, aconseguint que el resultat es percebi com una autèntica obra d’art. La pulcritud amb la que elabora els seus videopoemes es reverbera en la seva voluntat per aclarir les fonts amb les que ha elaborat la videocreació, així les cita al final dels videopoemes. Per altra banda, les seves creacions tenen un valor afegit i és que en les seves obres sempre hi ha un lligam amb l’actualitat, amb el present, amb els temes universals que preocupen a l’ésser humà. Així aconsegueix no només apropar al lector espectador al producte artístic, sinó també provocar en ell una reflexió, una actitud més activa amb la que es posa de manifest que la literatura i l’art són sempre una font de lleure que tanmateix afavoreixen al creixement intel·lectual.

Un clar exemple de la seva tasca es pot observar en el videopoema  que composa del poema Psalm  Paul Celan, on passat i present es donen la mà i es barregen els sentiments del poeta davant de l’horror del poble jueu durant l’Holocaust i els d’aquells que es manifesten y protesten per les atrocitats que s’estan produint a Gaza contra el poble palestí.  Una nova mostra de que la poesia, l’art, tingui el format que tingui, no parla del sexe dels àngels, ni de fets oblidats, sinó que és ferotgement actual, és filla del present i, com a tal, ha de formar part de les nostres vides. del poeta romanès

Els creadors del projecte del videolit, l’Aleix Cort i  la Cori Pedrola destaquen que el videolit “pot aspirar, com a concepte genèric, a sobreviure en un futur que conviu amb el present i que comença a confondre’s amb el passat en molts aspectes.” Però, després de l’anàlisi exhaustiu d’aquest projecte tan emprenedor, m’atreviria a dir que no és simplement una qüestió de supervivència, ja que el videolit es presenta com un projecte amb molta força i un munt de possibilitats.

Com a eina educativa, la càpsula videolítica és molt útil i eficaç sobretot perquè s’adapta perfectament als nostres temps en els que els avenços tecnològics juguen un paper decisiu. Per altra banda, el videolit permet tractar aspectes molt diversos de diferents àrees i disciplines, a la vegada que promou aspectes relacionats amb el pensament, els coneixements i els valors de l’individu.

Davant de les bones expectatives i també  dels bons resultats, es fa necessària la presència del videolit en els centres formatius i comunitats educatives. Malgrat tot, cal tenir present i ser molt conscients de que és simplement una eina més, que per sí sola no pot canviar la postura dels estudiants envers la literatura. El videolit requereix d’altres canvis amb els que poder fer camí en el món educatiu. Per altra banda, és fonamental també entendre que en la producció d’un videolit, el producte final podrà ser de major o menor qualitat des d’un punt de vista estètic i visual, però el que realment importa és que s’hagin complert els objectius del treball que s’estableixen prèviament. D’aquesta manera el més rellevant no és el producte en sí, sinó el camí recorregut, les experiències viscudes, els coneixements assimilats.

Sandra Hurtado Escobar – València, 2009