El Videolit com a metodologia d'aprenentatge actiu a través d'un projecte de creació.

"De la paraula a la imatge. La poesia visual com a discurs poètic alternatiu"  ha estat un curs monogràfic a càrrec d'Enric Bou realitzat a l'Auditori del MACBA aquest mes. Ha estat un curs ple de bones intencions però decebedor, per a mi, per moltes i variades raons: falta de ritme, lectures improvisades dels textos de la pantalla, un fil narratiu dèbil que intentava entroncar els primers cal.ligrames amb els ismes a partir de la poesia visual, exposició d'alguns conceptes amb els que discrepo (com ara el fet que la poesia visual es pot veure i llegir alhora), manca de profunditat en alguns dels camps (en la tipografia, sense anar més lluny) i un material de base al que -crec- es podia treure bastant més de profit i que oblida (en el marc d'un museu d'art contemporani) alguns exemples notoris de contemporaneïtat de la poesia visual de casa nostra que acabaran convertint-se -sense cap mena de dubte- en clàssics -si ja no ho són-. El millor, per a mi, les exposicions que completaven el curs: Gil J Wolman, Benet Rossell, i Signes i escriptures, i el PDF adjunt. És una opinió.

 

Amb el suport de: